jueves, 21 de junio de 2012

Roger de Flor, el lleó de Constantinoble

La vida de Roger de Flor és la història d'una ambició: infant pobre i orfe, esdevingut successivament guerrer a les Croades, cavaller templer corrupte i pirata. L'any 1303, al capdavant d'un exèrcit de 6.500 almogàvers, va desembarcar a Constantinoble, va vèncer els turcs, es va casar amb la princesa Maria de Bulgària i es va convertir en Cèsar de l'Imperi grec. Llavors fou assasinat. A traïció, com són assassinats els herois. Roger de Flor, el lleó de Constantinoble és una novel·la sobre aquest home excepcional, mite militar de la història de Catalunya.


1303, 14 d'agost. Monemvassia
Roger de Flor Para a Ramon Muntaner

[...]El que ignoren els almogàvers adormits són els eforços que he esmerçat perquè avui tinguin diners. Les negociacions amb Andrònic II Paleòleg han durat més de sis mesos i les he dutes de manera metòdica, exacta, despietada. He espremut el vell emperador fins a l'última moneda d'or i fins al darrer gotim d'orgull. Tingues present un detall, amic Muntaner: anem a Constantinoble a fer la guerra, però no només als turcs. La història ens ensenya que els mercenaris solen acabar en guerra contra aquells que els havien contractat. No va haver d'esclafar Amílcar, pare d'Aníbal, la rebel·lió dels mercenaris a la fi de la primera guerra de Cartago contra Roma? I qui va enfonsar l'Imperi Romà, sinó els mercenaris germànics que en teoria l'havien de defensar? Aquests són els nostres dos possibles finals: o ser exterminats per l'Imperi grec o fer-nos amos de l'Imperi grec. Replicaràs que hi ha solucions intermèdies: ho sé, però no m'interessen. Com l'heroi Aquil·les, prefereixo arriscar-me a una mort gloriosa que no pas desembarcar en una vellesa mediocre i sense al·licients. Però no cridem el mal temps. De moment, ja he obtingut la primera victòria en la guerra no declarada contra els grecs: els privilegis econòmics i personals que he arrencat a Andrònic II.

[...]Jo no en tenia cap, de pressa, i el vaig posar a prova, exigint-li cada vegada una mica més. Primer, li vaig demanar una paga desorbitada: quatre unces d'or mensuals per cavaller armat, dues unces per cavaller lleuger i una unça per almogàver a peu o mariner. Andrònic II va cometre l'error d'acceptar massa ràpid. Aleshores vaig exigir quatre mesos de paga anticipada a cobrar aqui, a Monemvassia. També ho va acceptar, i vaig intuir de seguida que era la meva oportunitat: Roger de Flor no seria simplement un mercenari a sou al qual tothom, des de l'emperador fins al darrer funcionari de la Cort de Constantinoble, es miraria amb temor però amb secret menyspreu, sinó que entraria a formar part de l'aristocràcia imperial.[...]

Entrada de Roger de Flor en Constantinopla, José Moreno Carbonero (1888)

No hay comentarios:

Publicar un comentario