lunes, 31 de enero de 2011

miércoles, 26 de enero de 2011

Vale más que mil palabras (XV)

Hombre libre es aquel que, en aquellas cosas que puede
hacer en virtud de su propia fuerza e ingenio,
no se ve impedido en la realización de lo
que tiene voluntad de llevar a cabo.
Thomas Hobbes 1588 - 1679
(filósofo inglés)

miércoles, 19 de enero de 2011

Video games evolution

Tennis for Two, Oscilloscope, 1958
Pacman, Arcade, 1980
Donkey Kong, NES, 1986
Sonic the Hedgehog, Sega Mega Drive/Genesis, 1991
Street Fighter II. SNES, 1991
Super Mario 64, Nintendo 64, 1996
Final Fantasy VII, Sony Playstation, 1997
Need for Speed: Hot Pursiut 2, Sony Playstation 2, 2002
Ecco the Dolphin, Sega Dreamcast, 2000
Super Smash Bros. Melee, Nintendo Game Cube, 2001
Wii Sports Golf, Nintendo Wii, 2006
God of War III, Sony Playstation 3, 2010
Rock Band, XBox 360, 2008

martes, 18 de enero de 2011

27G Vaga General


Manifest

Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derrogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatitzacions d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.

Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació ens intenten convèncer de que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seva suposada insostenibilitat. Però darrera d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar del sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més. Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seva capacitat de produir riquesa, la qual cada vegada es major. I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent.

Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d’esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.

L’aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que son la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.
Fem una crida a fer sentir la nostra veu d’una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener.

Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!


Adhesions Individuals




domingo, 16 de enero de 2011

Sueño de una noche de verano - Levi's Jeans


-Advierto su vileza, quieren que quede como un asno
-¡Pandero!
-Para asustarme si pueden.
-Estáis cambiado, ¿qué veo en vos?
-(Pero de aquí no me moveré) ¿Qué es lo que veis? Veis vuestra cara de asno, no?

-De un lado a otro caminaré y cantaré.
-Qué ángel me alzó de mi lecho de flores.
-Que no les temo demostraré.
-Os lo suplico, gentil mortal, cantad: prendado esta mi oído de vuestro sonido, tan conmovido está mi ojo por vuestras formas, que os amo.

miércoles, 12 de enero de 2011

L'església del mar

Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el moment de màxima prosperitat, ha crescut cap a la Ribera, l'humil barri dels pescadors, i els seus habitants decideixen construir, amb els diners d'uns i l'esforç dels altres, el temple marià més gran conegut: Santa Maria de la Mar.
Una construcció que és paral·lela a l'atzarosa història d'Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d'un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en un ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com a plafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l'empar de l'església de la mar, que el portarà de la misèria dels fugitius a la noblesa i la riquesa. Però amb aquesta posició privilegiada també arriba l'enveja d'altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició...
A la trama de L'esglèsia del mar s'encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l'ambició material i la segregació social. Per tot això, aquesta no és només una novel·la excepcional, sinó també la més fascinant i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l'època feudal.

lunes, 10 de enero de 2011

Vale más que mil palabras (XIV)

Hay pocos animales más temibles que un hombre
comunicativo
que no tiene nada que comunicar.
Charles Augustin Sainte-Beuve 1804 - 1869
(escritor francés)