jueves, 23 de diciembre de 2010

L'escola en català


DEFENSEM EL CATALÀ A LES ESCOLES: INSUBMISSIÓ I INDEPENDÈNCIA!

Les tres sentències emeses pel Tribunal Suprem espanyol i publicades el 22 de desembre són un atac contra el poble català, la seva llengua i contra el seu sistema educatiu.

La decisió que obliga la Generalitat a fer servir el castellà com a llengua vehicular a les escoles suposa un greu i perillós retrocés democràtic. És una agressió sense precedents, després de més de 30 anys treballant, amb totes les mancances que imposa l'actual marc jurídic i polític, per a la immersió lingüística i dotar la llengua catalana de l’espai, el respecte i el paper que mereix.

Davant de fets com aquests no podem romandre de braços creuats. És per això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) convoca tota la ciutadania per denunciar novament la imposició dels tribunals espanyols, per reivindicar la independència dels Països Catalans com única possibilitat per decidir lliurement el nostre futur i la forma d'organitzar la nostra societat, incloent el nostre sistema educatiu.

Fem una crida a la insubmissió a favor de l’ús del català com a única llengua vehicular de l’educació i animem a tothom a lluitar per la independència.

Candidatura d'Unitat Popular
Mataró, 22 de desembre de 2010


martes, 21 de diciembre de 2010

Vale más que mil palabras (XIII)

El secreto de la existencia no consiste solamente
en vivir,
sino en saber para que se vive.
Fiódor Dostoyevski 1821-1881
(escritor ruso)

viernes, 17 de diciembre de 2010

Territorio Comanche

Para un reportero en una guerra, territorio comanche es el lugar donde el instinto dice que pares el coche y des media vuelta. El lugar donde los caminos están desiertos y las casas son ruinas chamuscadas; donde siempre parece a punto de anochecer y caminas pegado a las paredes, hacia los tiros que suenan a lo lejos, mientras escuchas el ruido de tus pasos sobre los cristales rotos. El suelo de las guerras está siempre cubierto de cristales rotos. Territorio comanche es allí donde los oyes crujir bajo tus botas, y aunque no ves a nadie sabes que te están mirando. Donde no ves los fusiles, pero los fusiles sí te ven a ti.

jueves, 16 de diciembre de 2010

Vale más que mil palabras (XII)

La naturaleza de los hombres soberbios y viles
es mostrarse insolentes en la prosperidad
y abyectos y humildes en la adversidad.
Nicolás Maquiavelo 1469-1527
(filósofo y escritor italiano)

martes, 14 de diciembre de 2010

Eskerrik asko Bilbo!!

Ya he vuelto de mi viaje al norte, y la verdad es que me ha encantado Bilbao. Es una ciudad que lo tiene todo, me ha sorprendido mucho. Se lo recomiendo a todo el mundo que vaya a verla. Dejo una foto de Puppy el perro "guardián" del Guggenheim.

jueves, 9 de diciembre de 2010

Me voy a Bilbao!!

Pues sí familia, me voy a Bilbao hasta el lunes. Iré a ver el Guggenheim, el Athletic vs Espanyol, a pasar frío y a comer montaditos!! Vamos que me cojo un segundo puente. Cuando vuelva ya colgare fotos, agur!

miércoles, 8 de diciembre de 2010

Love of Lesbian

Pocas veces hablo de música en Fox Mundi, pero hoy haré una excepción.¿Por qué? Porque llevo una semana entera fascinado con este grupo que esta pegando fuerte. Porque al principio pensaba que seria un grupillo más del montón, con una canción "guay" y que no durarían ni dos telediarios. Y me he dado cuenta que estaba equivocado, que me gusta su música y que quiero ir a un concierto de ellos!!! Aquí os dejo tres canciones, de su último disco, que no he parado de escuchar estos últimos días.

Ellos son Love of Lesbian, un grupo de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona), de estilo Pop-rock indie.
Para más información: Wikipedia / Myspace


Alli donde solíamos gritar


Club de fans de John Boy


Algunas plantas

lunes, 6 de diciembre de 2010

Vale más que mil palabras (XI)

El mundo está en manos de aquellos que tienen el valor de soñar
y correr el riesgo de vivir sus sueños.
Paulo Coelho
(escritor brasileño)

sábado, 4 de diciembre de 2010

Martini Gold by Dolce&Gabbana


-Ami le mie labbra?
-Amo le tue labbra.
-Ami i miei occhi?
-Amo le tue occhi.
-Sei la madre, la sorella...
-Ami il mio stile?
-Mi ami? io amo te!!

viernes, 3 de diciembre de 2010

Déjà vu de ensueño

Tengo la extraña sensación de ya a ver vivido este momento, cuando todo se vuelve oscuro, las luces se apagan y el mundo cae en un profundo silencio. Empiezas a pensar como te ha ido el día, los problemas laborales, amorosos, familiares y sus posibles soluciones. Cuando llegas al segundo nivel tu mente se ablanda, empiezas a soñar despierto, en un mundo imaginario en el que tu eres el protagonista. Son los deseos de cambiar tu vida diaria aburrida y monótona. El tercer nivel ya es el desvanecimiento perpetuo, tu mente y tu consciencia se cruzan en un mundo donde la psicología no tiene sentido. Y es aquí donde empieza el juego de magia, el cual vemos sin querer queriendo lo que queremos ver. Porque los sueños son la verdadera cara del ser humano, que pena que no podamos ver los sueños de los demás, que mundo más increíble se nos ha prohibido observar. Soñar es otra forma de pensamiento, el cerebro sigue trabajando intentando resolver los mismos problemas que cuando tenemos los ojos abiertos. Es muy posible que esos problemas se hayan resuelto dormidos pero una vez te despiertas te olvidas de todo. Por eso tengo esa extraña sensación de ya a ver vivido este momento, tener la solución al alcance de mis sueños, pero no de mi mente.

jueves, 2 de diciembre de 2010

Vale más que mil palabras (X)

Estas aquí para contribuir al mundo.
Simplemente, mírate a ti mismo.
Sé quien eres y sé consciente de ello.

Jorge Bucay
(escritor argentino)

miércoles, 1 de diciembre de 2010

Anàlisi postelectoral

Bé no-sé per on començar, ja sabem tots que el gran guanyador de les eleccions ha sigut CIU, i per tant Artur Mas serà president de la Generalitat de Catalunya. Per una altre part PSC i ERC s'han fotut una bona ensopegada; el PP també ha guanyat gràcies al seu discurs xenòfob i espanyolista (que pronostica el canvi a l'Estat Espanyol PSOE-PP); ICV i Ciutadans mantenen gairebé els mateixos escons; i Solidaritat Catalana entra com a nou partit independentista al Parlament.

Per mi aquestes eleccions s'han distingit bàsicament per dues raons, la primera per un fort castic al govern tripartit i l'altre per la necessitat d'un canvi polític per la creació d'un govern fort que ens "tregui" de la crisi.
No era gens difícil imaginar-se que passaria tot el que ha pasat i que les enquestes encertarien gairebé totes les seves estadístiques.

A banda de fer retrets als partits perdedors per una mala política de tripartit, m'agradaria parlar de dues greus qüestions:

Triomf xenòfob
Plataforma per Catalunya(PXC), partit ultradretà xenòfob del senyor Josep Anglada ha obtingut més de 75mil vots i això es una cosa que em preocupa molt, perquè van estar apunt d'entrar al Parlament (en cert moment li donaven 3 escons) i això tindria que fer reflexionar tant al govern socialista de Zapatero com al futur govern de Convergència i Unió, i replantejar-se la política en immigració i buscar-hi solucions. No podem deixar que un partit amb un rerefons feixista i racista pugui entrar als nostres Ajuntaments i menys al Parlament. Per tant tots aquells polítics que pensen que aquests vots (no representats parlamentàriament, gràcies a Déu) s'evaporaran al no res, els invito a reaccionar, a no confiar-se i a fer front a aquesta onada ultradretana.


Errors que maduren l'independentisme
Com va dir el senyor Puigcercós, abans en teníem 21 i ara 14 (escons independentistes). I tot i això que l'independentisme està a l'alça, que en els dos últims anys les enquestes diuen que s'ha triplicat la població catalana que estaria a favor d'un Estat Català. On des del desembre de l'any passat s'han fet consultes sobiranistes arreu del territori amb més o menys participació però amb grans victòries pel "Si a la Independència". A que es degut ara aquesta derrota a les eleccions? Doncs principalment a la divisió, a no unir forces a favor de la plena sobirania, a voler triomfar per sobre de tots els altres, a que cada partit (Esquerra, Solidaritat i Reagrupament) han sigut tant egoistes que només pensaven a fer una cursa a vera qui era el primer a declarar la independència. Si des del principi s'hagués fet una mena de Front Popular Independentista, avui en seria la segona o tercera força dins del Parlament.

Tot i això, aquesta derrota farà madurar encara més l'independentisme, ("El que no et mata et fa més fort") i esperem que es deixin d'individualismes, que ERC es reformi d'adalt a baix i que tingui les idees clares, i llavors si, amb una aliança d'ERC-CUP-SI-RI i tots els demés partidaris de la independència s'uneixin per al 2014 (o abans) i es pugui proclamar la desitjada República Catalana.