jueves, 23 de diciembre de 2010

L'escola en català


DEFENSEM EL CATALÀ A LES ESCOLES: INSUBMISSIÓ I INDEPENDÈNCIA!

Les tres sentències emeses pel Tribunal Suprem espanyol i publicades el 22 de desembre són un atac contra el poble català, la seva llengua i contra el seu sistema educatiu.

La decisió que obliga la Generalitat a fer servir el castellà com a llengua vehicular a les escoles suposa un greu i perillós retrocés democràtic. És una agressió sense precedents, després de més de 30 anys treballant, amb totes les mancances que imposa l'actual marc jurídic i polític, per a la immersió lingüística i dotar la llengua catalana de l’espai, el respecte i el paper que mereix.

Davant de fets com aquests no podem romandre de braços creuats. És per això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) convoca tota la ciutadania per denunciar novament la imposició dels tribunals espanyols, per reivindicar la independència dels Països Catalans com única possibilitat per decidir lliurement el nostre futur i la forma d'organitzar la nostra societat, incloent el nostre sistema educatiu.

Fem una crida a la insubmissió a favor de l’ús del català com a única llengua vehicular de l’educació i animem a tothom a lluitar per la independència.

Candidatura d'Unitat Popular
Mataró, 22 de desembre de 2010


martes, 21 de diciembre de 2010

Vale más que mil palabras (XIII)

El secreto de la existencia no consiste solamente
en vivir,
sino en saber para que se vive.
Fiódor Dostoyevski 1821-1881
(escritor ruso)

viernes, 17 de diciembre de 2010

Territorio Comanche

Para un reportero en una guerra, territorio comanche es el lugar donde el instinto dice que pares el coche y des media vuelta. El lugar donde los caminos están desiertos y las casas son ruinas chamuscadas; donde siempre parece a punto de anochecer y caminas pegado a las paredes, hacia los tiros que suenan a lo lejos, mientras escuchas el ruido de tus pasos sobre los cristales rotos. El suelo de las guerras está siempre cubierto de cristales rotos. Territorio comanche es allí donde los oyes crujir bajo tus botas, y aunque no ves a nadie sabes que te están mirando. Donde no ves los fusiles, pero los fusiles sí te ven a ti.

jueves, 16 de diciembre de 2010

Vale más que mil palabras (XII)

La naturaleza de los hombres soberbios y viles
es mostrarse insolentes en la prosperidad
y abyectos y humildes en la adversidad.
Nicolás Maquiavelo 1469-1527
(filósofo y escritor italiano)

martes, 14 de diciembre de 2010

Eskerrik asko Bilbo!!

Ya he vuelto de mi viaje al norte, y la verdad es que me ha encantado Bilbao. Es una ciudad que lo tiene todo, me ha sorprendido mucho. Se lo recomiendo a todo el mundo que vaya a verla. Dejo una foto de Puppy el perro "guardián" del Guggenheim.

jueves, 9 de diciembre de 2010

Me voy a Bilbao!!

Pues sí familia, me voy a Bilbao hasta el lunes. Iré a ver el Guggenheim, el Athletic vs Espanyol, a pasar frío y a comer montaditos!! Vamos que me cojo un segundo puente. Cuando vuelva ya colgare fotos, agur!

miércoles, 8 de diciembre de 2010

Love of Lesbian

Pocas veces hablo de música en Fox Mundi, pero hoy haré una excepción.¿Por qué? Porque llevo una semana entera fascinado con este grupo que esta pegando fuerte. Porque al principio pensaba que seria un grupillo más del montón, con una canción "guay" y que no durarían ni dos telediarios. Y me he dado cuenta que estaba equivocado, que me gusta su música y que quiero ir a un concierto de ellos!!! Aquí os dejo tres canciones, de su último disco, que no he parado de escuchar estos últimos días.

Ellos son Love of Lesbian, un grupo de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona), de estilo Pop-rock indie.
Para más información: Wikipedia / Myspace


Alli donde solíamos gritar


Club de fans de John Boy


Algunas plantas

lunes, 6 de diciembre de 2010

Vale más que mil palabras (XI)

El mundo está en manos de aquellos que tienen el valor de soñar
y correr el riesgo de vivir sus sueños.
Paulo Coelho
(escritor brasileño)

sábado, 4 de diciembre de 2010

Martini Gold by Dolce&Gabbana


-Ami le mie labbra?
-Amo le tue labbra.
-Ami i miei occhi?
-Amo le tue occhi.
-Sei la madre, la sorella...
-Ami il mio stile?
-Mi ami? io amo te!!

viernes, 3 de diciembre de 2010

Déjà vu de ensueño

Tengo la extraña sensación de ya a ver vivido este momento, cuando todo se vuelve oscuro, las luces se apagan y el mundo cae en un profundo silencio. Empiezas a pensar como te ha ido el día, los problemas laborales, amorosos, familiares y sus posibles soluciones. Cuando llegas al segundo nivel tu mente se ablanda, empiezas a soñar despierto, en un mundo imaginario en el que tu eres el protagonista. Son los deseos de cambiar tu vida diaria aburrida y monótona. El tercer nivel ya es el desvanecimiento perpetuo, tu mente y tu consciencia se cruzan en un mundo donde la psicología no tiene sentido. Y es aquí donde empieza el juego de magia, el cual vemos sin querer queriendo lo que queremos ver. Porque los sueños son la verdadera cara del ser humano, que pena que no podamos ver los sueños de los demás, que mundo más increíble se nos ha prohibido observar. Soñar es otra forma de pensamiento, el cerebro sigue trabajando intentando resolver los mismos problemas que cuando tenemos los ojos abiertos. Es muy posible que esos problemas se hayan resuelto dormidos pero una vez te despiertas te olvidas de todo. Por eso tengo esa extraña sensación de ya a ver vivido este momento, tener la solución al alcance de mis sueños, pero no de mi mente.

jueves, 2 de diciembre de 2010

Vale más que mil palabras (X)

Estas aquí para contribuir al mundo.
Simplemente, mírate a ti mismo.
Sé quien eres y sé consciente de ello.

Jorge Bucay
(escritor argentino)

miércoles, 1 de diciembre de 2010

Anàlisi postelectoral

Bé no-sé per on començar, ja sabem tots que el gran guanyador de les eleccions ha sigut CIU, i per tant Artur Mas serà president de la Generalitat de Catalunya. Per una altre part PSC i ERC s'han fotut una bona ensopegada; el PP també ha guanyat gràcies al seu discurs xenòfob i espanyolista (que pronostica el canvi a l'Estat Espanyol PSOE-PP); ICV i Ciutadans mantenen gairebé els mateixos escons; i Solidaritat Catalana entra com a nou partit independentista al Parlament.

Per mi aquestes eleccions s'han distingit bàsicament per dues raons, la primera per un fort castic al govern tripartit i l'altre per la necessitat d'un canvi polític per la creació d'un govern fort que ens "tregui" de la crisi.
No era gens difícil imaginar-se que passaria tot el que ha pasat i que les enquestes encertarien gairebé totes les seves estadístiques.

A banda de fer retrets als partits perdedors per una mala política de tripartit, m'agradaria parlar de dues greus qüestions:

Triomf xenòfob
Plataforma per Catalunya(PXC), partit ultradretà xenòfob del senyor Josep Anglada ha obtingut més de 75mil vots i això es una cosa que em preocupa molt, perquè van estar apunt d'entrar al Parlament (en cert moment li donaven 3 escons) i això tindria que fer reflexionar tant al govern socialista de Zapatero com al futur govern de Convergència i Unió, i replantejar-se la política en immigració i buscar-hi solucions. No podem deixar que un partit amb un rerefons feixista i racista pugui entrar als nostres Ajuntaments i menys al Parlament. Per tant tots aquells polítics que pensen que aquests vots (no representats parlamentàriament, gràcies a Déu) s'evaporaran al no res, els invito a reaccionar, a no confiar-se i a fer front a aquesta onada ultradretana.


Errors que maduren l'independentisme
Com va dir el senyor Puigcercós, abans en teníem 21 i ara 14 (escons independentistes). I tot i això que l'independentisme està a l'alça, que en els dos últims anys les enquestes diuen que s'ha triplicat la població catalana que estaria a favor d'un Estat Català. On des del desembre de l'any passat s'han fet consultes sobiranistes arreu del territori amb més o menys participació però amb grans victòries pel "Si a la Independència". A que es degut ara aquesta derrota a les eleccions? Doncs principalment a la divisió, a no unir forces a favor de la plena sobirania, a voler triomfar per sobre de tots els altres, a que cada partit (Esquerra, Solidaritat i Reagrupament) han sigut tant egoistes que només pensaven a fer una cursa a vera qui era el primer a declarar la independència. Si des del principi s'hagués fet una mena de Front Popular Independentista, avui en seria la segona o tercera força dins del Parlament.

Tot i això, aquesta derrota farà madurar encara més l'independentisme, ("El que no et mata et fa més fort") i esperem que es deixin d'individualismes, que ERC es reformi d'adalt a baix i que tingui les idees clares, i llavors si, amb una aliança d'ERC-CUP-SI-RI i tots els demés partidaris de la independència s'uneixin per al 2014 (o abans) i es pugui proclamar la desitjada República Catalana.

lunes, 29 de noviembre de 2010

Vale más que mil palabras (IX)

La fuerza, cuando está administrada por el Estado se llama "derecho", y cuando está administrada por el individuo se llama "delito".
Max Stirner 1806 - 1856
(educador y filósofo anarquista alemán)

domingo, 28 de noviembre de 2010

El gato contra el mundo (estreno en todos los cines)

National Geografuck presenta The cat against the world

Interpretan:
-Un gato blanco con manchas marrones, salido del Club de la Lucha, de pensamiento suicida.
-El típico gato mafioso negro que te mata y luego pregunta, obsesionado con marcar el territorio.
-Dos pájaros macarras secuaces del gato negro y que les encanta meter cizaña en las peleas.


viernes, 26 de noviembre de 2010

Des de baix rep el suport de més de 1000 activistes


Des de la seva presentació pública el passat 10 de setembre, la candidatura Des de baix ha anat recollint suports d'activistes de diferents moviments i lluites socials de tot Catalunya. Avui, últim dia de campanya, són ja més de 1000 persones que han manifestat el seu recolzament a Des de baix, i la proposta d'una candidatura anticapitalista i sobiranista, i d'una candidatura ecologista, feminista i internacionalista, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya el 28 de novembre.

jueves, 25 de noviembre de 2010

El alcalde de Bilbao declara la guerra a China

Queriendo potenciar el turismo, el alcalde de Bilbao decide hacer algo para llamar la atención del mundo.

Llama a los funcionarios del Ayuntamiento y al jefe de la policía local y les ordena enviar un telegrama a Pekín declarando la guerra.

Se recibe el telegrama, y el presidente de China pregunta a sus generales: Bilbao nos declara la guerra...., ¿dónde está Bilbao....

Después de 4 horas localizando al belicoso país, encuentran que Bilbao es una pequeña ciudad, semejante a la cagada de una mosca en el mapamundi, ubicada al Norte de España.

Analizando el riesgo de semejante conflicto bélico, las autoridades militares chinas deciden aceptar la guerra.

El presidente llama a su secretaria y le ordena:
-- Contéstele al gobierno local Bilbaíno y dígale que aceptamos guerra, y que además, nos digan con que potencial militar cuentan.

Se recibe el telegrama en Bilbao. Después de leerlo, el alcalde le dice a un funcionario del Ayuntamiento:
--Vamos a contestarle a esa gente: Contamos con 1.200 policías locales, 800 bomberos, 1.300 pistolas, diez escopetas de caza, 300 coches de policía, tres gabarras y dos lanchas neumáticas con motor fuera borda; además, la Defensa Civil la componemos: el alcalde, 10 funcionarios y los jubilados de los hogares del pensionista; envíeselo y que nos digan ellos con que cuentan para hacernos frente.

Respuesta de China:
--Contamos con 27 millones de soldados, 120 mil oficiales, 24 generales y 6 Almirantes, 200 mil cañones, 25 mil tanques, 36 mil aviones, 150 submarinos, 30 portaaviones, 18 buques cisternas todo dirigido por satélite.

Se recibe el telegrama en Bilbao.

Respuesta del Alcalde al presidente de China:
--Bilbao no acepta la guerra por no tener sitio para tantos prisioneros.

martes, 23 de noviembre de 2010

domingo, 21 de noviembre de 2010

Aturem els laterals, el Maresme diu NO

Ahir unes 2000 persones ens vam manifestar a Mataró en contra de l'ampliació de la Ronda Maresme (C-32) i el trinxament que això suposa de la comarca.

viernes, 19 de noviembre de 2010

Preservem el Maresme

La Coordinadora Preservem el Maresme convoca a tota la ciutadania a participar en la Gran Manifestació i Tractorada de Protesta que celebrarem el dia 21 de Novembre de 2010 per reclamar, inequívocament i amb una sola VEU que al Maresme no volem cap construcció de noves vies que no solucionaran la nostra mobilitat i ens hipotecaran per sempre el nostre futur.

NO A RONDA MATARÓ I NO A RONDA MARESME

QUE NO ENS TRINXIN LA COMARCA


La Gran Marxa sortirà primer amb tots els tractors i equips mòbils de la Plaça de l'Arquera (Laia) per agafar davant del Consell Comarcal (N-II/Estació Renfe) a tothom i caminar en manifestació fins a la Plaça de les Tereses, baixarem per la Riera i acabarem amb una Gran Botifarrada als Laterals a la Plaça de l'Ajuntament.

Us esperem A TOTS, ARA O MAI... molta gent està en perill.




http://www.coordinadoramaresme.cat

jueves, 18 de noviembre de 2010

Des de baix: Acte comarcal a Mataró

Avui dijous 18 de novembre a les 7 de la tarda Des de baix farà l'acte comarcal a Mataró al local Les Esmandies (Rda. O'donell / pl. Granollers).
Amb la participació de:

TONI GUIRAO (membre de Revolta Global-EA de Mataró)
JORDI PAGÈS (candidat independent, ecologista, Dosrius)
PEP RIERA (candidat, pagès, activista, Mataró)
ESTHER VIVAS (cap de llista per Barcelona, activista)



miércoles, 17 de noviembre de 2010

Propostes de Des de baix

Faré un resum de les propostes que venen dins del manifest fundacional de la candidatura Des de baix:

1.Per la fi dels plans d'ajust i les retallades dels drets socials i laborals:

-Rebutgem els plans d'ajust i els rescats de la banca amb diners públics.
-Defensem l'expropiació del sistema bancari i la creació d'una banca pública que satisfagi les necessitats bàsiques de la població.
-No a la reforma laboral i als intents de precaritzar encara més el mercat de treball.
-Exigim la prohibició dels acomiadaments col·lectius i la obligarietat del pagament dels empresaris els deutes contrets en les empreses en crisi.
-Defensem la jornada laboral de 35 hores, sense reducció salarial i amb la perspectiva d'anar cap a les 30.
-Repartiment igualitari del treball domèstic i de cura.
-Demanem un salari mínim de 1200 euros i el dret a un ingrés social per totes les persones a l'atur.
-Front a la privatització, defensem els béns i els serveis públics sota control social i democràtic.
-No a la LEC i al Pla Bolonya.
-No al copagament de la sanitat.
-Volem la jubilació als 60 anys i ens oposem a la imminent reforma de les pensions.
-Exigim una reforma fiscal que gravi les grans fortunes i en combati el frau fiscal.
-Abolició dels paradisos fiscals.
-Defensem una política d'habitatge basada en la creació d'habitatges per a lloguer social no superior als 25% del salari.
-No als desnonaments per impagaments d'hipoteques de llars afectades pel frau immobiliari o l'atur.
-No al mobbing immobiliari que pateixen moltes famílies, sovint de pocs ingressos i d'edat avançada.


2.Per la plena sobirania i l'autodeterminació.

-Defensem la plena sobirania del poble català i rebutgem la Constitució espanyola monàrquica de 1978.
-Defensem l'exercici del dret a l'autodeterminació a través d'un referèndum amb l'objectiu d'assolir una República Catalana.


3.Per un model econòmic i social sostenible.

-Ens oposem a l'actual model productivista i consumista.
-Reivindiquem l'expropiació del sector energètic i el tancament de les nuclears.
-Defensem les energies renovables, el territori i el transport públic.
-No a la MAT, al transvassament del riu Ebre i a les infraestructures que destrueixen el territori.
-Volem un mon rural viu, un banc de terres púbic, una llei de transformació artesana, i una Catalunya lliure de transgènics.
-No a la PAC.
-No al maltracte animal.


4.Per la fi del racisme i la xenofòbia.

-Denunciem l'auge del racisme i la xenofòbia, sovint fonamentats des de les institucions.
-Volem la derogació de la Llei d'Estrangeria i el tancament dels centres d'internament.
-Defensem el dret a l'hospitalitat envers les persones "sense papers", i els plens drets de ciutadania per la població immigrant.
-Despenalització del "top manta".


5. Per la igualtat entre homes i dones.

-Defensem la fi de les discriminacions laborals i salarials de les dones.
-Volem l'ampliació del permís de maternitat i paternitat, una xarxa pública de llars d'infants i el repartiment igualitari del treball domèstic i de cura.
-Reivindiquem la despenalització de l'avortament.
-Volem una política amb mitjans reals per combatre la violència de gènere.


6.Per la defensa de les llibertats democràtiques.

-Defensem les llibertats i els drets democràtics bàsics amenaçats en nom de la lluita contra el terrorisme i la immigració.
-Exigim la derogació de la Llei de Partits.
-Ens oposem a la criminalització i repressió dels moviments socials.
-Volem la despenalització de l'okupació.
-Demanem la derogació de les ordenances cíviques autoritàries aprovades en moltes localitats de Catalunya.


7.Per una Catalunya solidària amb la resta de pobles del món.

-Exigim al govern català i als governs de la UE el boicot i a la fi dels acords i relacions de qualsevol tipus amb l'Estat d'Israel.
-Demanem la fi immediata del bloqueig de Gaza.
-Defensem la causa del poble Saharaui.
-Demanem la dissolució de l'OTAN, la desmilitarització de la Unió Europea i reivindiquem una Europa dels pobles i dels i les treballadores.
-Volem l'abolició del deute extern i el deute ecològic.
-Denunciem la política imperialista de les multinacionals catalanes als països del sud.


8. Per uns mitjans de comunicació democràtics i una cultura desmercantilitzada.

-Demanem una Llei de mitjans de comunicació que n'afavoreixi el control democràtic i potenciï alternatius.
-Defensem el software lliure, la fi de les patents de software, i el lliure intercanvi de productes culturals.
-Ens oposem a la política de la SGAE i al Cànon Digital.
-Defensem una política cultural que afavoreixi la creació artística desmercantilitzada.


9.Per la fi de les discriminacions a gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals, queers i intersexes.

-Ens oposem a qualsevol tipus de discriminació social o laboral per motius d'opció sexual i a les visions reaccionàries sobre la família.
-Demanem la despatologització de la transsexualitat.


10.Per la transparència i la no professionalització de la política.

-Demanem mesures reals contra la corrupció i la impunitat amb què actuen els polítics i els empresaris corruptes.
-Demanem mesures a favor de la transparència i el control públic de l'administració.
-Volem una política no professionalitzada.
-Exigim la limitació dels càrrecs públics a no més de 2 mandats i amb salaris que no siguin superior al salari públic mitjà.
-Defensem el dret a vot als 16 anys.

sábado, 13 de noviembre de 2010

Vale más que mil palabras (VII)

Encuentro la televisión muy educativa.
Cada vez que alguien la enciende,
me retiro a otra habitación y leo un libro.
Groucho Marx 1890-1977
(actor estadounidense)

viernes, 12 de noviembre de 2010

Movem-nos DES DE BAIX

La candidatura anticapitalista a les eleccions al Parlament de Catalunya, Des de Baix, va arrencar ahir dijous la seva campanya amb una acció de protesta contra el rescat dels bancs que els governs català i espanyol han dut a terme des de l’esclat inicial de l’actual crisi. L’acció va tenir lloc a l’oficina de “La Caixa” a Via Laietana. Més d’una trentena de persones van entrar a l’oficina i, després de rememorar les promeses de Zapatero i Montilla d’apostar per la creació d’ocupació i uns serveis socials sòlids, van presenciar la “baixada de pantalons” simbòlica dels dos polítics davant els bancs.

En referència a tots els treballadors i treballadores víctimes de la socialització de les pèrdues i privatització dels beneficis resultants de les polítiques neoliberals d’uns governs pretesament socialistes, els activistes van repetir una vegada darrere l’altra que les classes populars no estem disposades a pagar la crisi dels rics i dels banquers. L’acció va finalitzar mentre els militants i simpatitzants de Des de Baix sortien de l’oficina de “La Caixa” cantant “ Des de baix lluitarem per a que la crisi la paguin els rics!” i “anticapitalistes!”.



jueves, 11 de noviembre de 2010

Des de baix: Candidats i candidates

La cap de llista per Barcelona és Esther Vivas , activista vinculada al moviment antiglobalització, ecologista i al moviment de cooperatives de consum agroecològic i per la sobirania alimentaria.


Josep Bel, sindicalista del comitè d’empresa de Telefònica i número dos per Barcelona.



Josep Lluís del Alcázar, sindicalista a l’ensenyament i número tres per Barcelona.



El numero quatre de la llista per Barcelona és l’històric dirigent camperol Pep Riera, exsecretari general de la Unió de Pagesos i impulsor del moviment per les consultes sobiranistes, que amb la seva presència a les llistes ha volgut mostrar així el seu compromís amb el projecte.



La llista per Barcelona es tanca amb Manel Márquez, un dels promotors de la pàgina web de contrainformació Kaosenlared amenaçada després de la Vaga General del 29S amb l’obertura de diligències judicials pel seu tancament per l’Ajuntament de Barcelona a través d’Assumpta Escarp.



A Lleida, el cap de llista és Jordi Creus, mestre de professió i de 26 anys. La candidatura a Lleida compta amb la presència en tercera posició de Josep Pàmies, un dirigents camperol conegut pel seu activisme contra els aliments transgènics i en defensa de l’agroecologia i la sobirania alimentaria.

A Girona, és Miquel Blanch mestre i sindicalista qui encapçala la llista, seguida de Vanessa Mercadal, feminista i activista contra la violència de gènere.

A Tarragona, encapçala la candidatura l’històric sindicalista de la construcció Josep Estrada, seguit de Carmina Malagarriga, periodista i activista ecologista a les comarques de Tarragona.


http://desdebaix.cat

miércoles, 10 de noviembre de 2010

FoxMundi dona suport a Des de baix

Degut a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, Fox Mundi vol donar el seu total suport a la candidatura Des de baix. Per tant durant els pròxims dies es faran publicacions d'aquest tema, de la campanya i exposicions personals sobre les eleccions.
Tot el que estigui interessat en rebre informació o donar suport es pot posar en contacte a info@desdebaix.cat
També ho pots seguir des de facebook i a la seva pàgina web.

Que és Des de baix?
Des de baix és una candidatura unitària que neix de l'acord entre diverses organitzacions polítiques com Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig, Lluita Internacionalista i diversos activistes de moviments socials.

Ens hem aplegat per impulsar una candidatura anticapitalista i defensora dels drets nacionals i la plena sobirania de Catalunya. Una candidatura ecologista, feminista, antiracista i internacionalista.

El nostre és un projecte obert, al que esperem seguir incorporant noves voluntats, persones i col·lectius per anar construint una alternativa i una nova veu crítica a les properes eleccions al Parlament, impulsada per persones lligades al moviment social.

Pensem que en un moment com l'actual no ens podem quedar de braços creuats. Cal trencar la resignació, fer un pas endavant i acabar amb el dilema de quedar-se a casa el dia de les eleccions o de seguir votant pel mal menor. És el moment d'atrevir-se.

Des de baix és una proposta en construcció en la qual volem sumar el màxim nombre de voluntats, amb diferents visions i procedències, però totes compromeses amb una transformació radical de la societat i amb la lluita per canviar el món de base.


lunes, 8 de noviembre de 2010

Vale más que mil palabras (VI)

"Una revolución sin baile
no es una revolución que merezca la pena"

Emma Goldman 1869-1940
(escritora anarquista lituana)

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Des de baix rep el suport de més de 900 activistes


Des de la seva presentació pública el passat 10 de setembre, la candidatura Des de baix va recollint suports d’activistes de diferents moviments i lluites socials de tot Catalunya. Són ja més de 900 les persones que han manifestat el seu recolzament a la necessitat d’una candidatura anticapitalista i sobiranista, i d’una candidatura ecologista, feminista i internacionalista, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre.

Si vols donar suport a
Des de baix, envia un email a: info@desdebaix.cat
Per veure
firmants per ordre alfabètic (28/10/10) Click Aquí


http://desdebaix.cat

viernes, 29 de octubre de 2010

Salvem la Castanyada

Fa 20 anys, per molta gent, el dia 31 d'Octubre, no era més que la vigilia d’un dia festiu, el dia de Tots Sants. Però des de fa uns anys, per molts, la nit del dia 31, es la nit de Halloween. Una nova tradició importada dels Estats Units , que s’està imposant a tot l’estat. Però el pitjor de tot, es que a Catalunya, Hallowen, està fent oblidar a la nostra Castanyada. Una festa on ens reunim a menjar castanyes, moniatos i panallets, amb la família i els amics, abans de sortir de festa.

Tradició, que des de fa uns anys, està sent substituïda per la festa americana. No només les televisions ens bombardegen amb pel·lícules de por la nit del 31, les discoteques, que com es lògic agafen la festa més "guay" (per guanyar més calers), no celebren la “Castanyada”, fan festes de Halloween, com si fos lo més normal del món!

Per això, des d'aquest blog, demano a tothom que lluiti per no perdre aquesta festa! La nostra festa propia i no la festa del capitalisme americà! No ens deixem portar per el "truco o trato"

Lluitem contra l'imposició cultural del capital!

Visca la Castanyada i Visca Catalunya!

lunes, 25 de octubre de 2010

Vale más que mil palabras (V)

La libertad no hace felices a los hombres,
los hace sencillamente hombres.
Manuel Azaña 1880-1940
(Presidente de la Segunda República Española)

martes, 19 de octubre de 2010

lunes, 18 de octubre de 2010

Vale más que mil palabras (IV)

La gloria no consiste en no caer nunca,
sinó en levantarse las veces que sea necesario.

Mario Benedetti 1920-2009
(escritor y poeta uruguayo)

viernes, 15 de octubre de 2010

Lluís Companys (1882-1940)


Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!
Lluís Companys i Juver, 6 d'octubre de 1934


Avui fa 70 anys de l'assassinat del President Lluís Companys a mans de les forces dictatorials feixistes. Des-de Fox Mundi li retem homenatge i demanem la nul·litat total del judici franquista que va decretar el seu afusellament.

jueves, 14 de octubre de 2010

Revolución Cubana

Más de medio siglo de Patria o Muerte.
"Condenadme. No importa. La historia me absolverá". Con este alegato, el abogado Fidel Castro asumía su defensa en un juicio en que el gobierno del dictador Fulgencio Batista le acusaba de insurrección. Corría el año 1953 y Castro aprovechaba el acto para exponer su programa político y revolucionario. La corrupción y dependencia de EE.UU., propiciadas por Batista, generaron crisis económicas y sociales que favorecían las simpatías del pueblo por el rebelde. Tras el juicio, Castro acabaría en el exilio, del que volvería en 1956 con la intención de conquistar la isla. Al ser descubierto, se refugia en Sierra Maestra, desde donde organiza una guerra de guerrillas junto a su hermano Raúl (con casco, arriba a la izquierda de Fidel, en la foto), con Ernesto Che Guevara (abajo a la izquierda) y Camilo Cienfuegos.
En 1957, la cadena norteamericana CBS retransmitía a todo el mundo un documental sobre su "lucha heroica por la democracia". El 1 de enero de 1959, Batista abandonaba Cuba, y poco después, los guerrilleros entraban triunfantes en La Habana. Desde entonces, Fidel y su partido único monopolizan todo el poder en la isla caribeña.
Camilo Cienfuegos, Fidel Castro y Húber Matos, entrando en La Habana.



martes, 5 de octubre de 2010

Vale más que mil palabras (III)

Aquel que dice cuanto piensa,
piensa muy poco lo que dice.
Marià Aguiló 1825-1897
(poeta y lingüista mallorquín)

lunes, 4 de octubre de 2010

El gran engaño de Da Vinci: La Sábana Santa

La Sábana Santa ha sido considerada durante siglos como una de las reliquias sagradas más famosas y respetadas del mundo cristiano. Miles de fieles han creí­do ciegamente que la pieza de lino que se conserva en la catedral de San Juan Bautista de Turí­n, en Italia, era la sábana que envolvió el cuerpo inerte de Jesucristo en el sepulcro tras su crucifixión. Sin embargo, cientí­ficos, forenses e historiadores no tienen tan claro que esta versión sea cierta, y han establecido un intenso debate para aclarar múltiples y dudosos aspectos sobre el origen del sudario y sobre su veracidad. El análisis infalible del carbono 14 constata que los restos de sangre que aparecen en el sudario corresponden a un hombre que murió un siglo después que Jesucristo. A partir de aquí­, la hipótesis de que la Sábana Santa es una falsificación medieval realizada por un experto artista ha ido cobrado más fuerza y relevancia. ¿Quién pudo estar detrás de esta trama? ¿Qué conocimientos eran necesarios para crear una reliquia de tal envergadura y no levantar sospechas durante siglos? Odisea presenta este espectacular documental que señala a Leonardo Da Vinci como la única persona capaz de crear una falsificación tan perfecta, gracias a sus rigurosos conocimientos de anatomí­a y a su virtuosa técnica artí­stica.

domingo, 3 de octubre de 2010

miércoles, 29 de septiembre de 2010

Vale más que mil palabras (I)

La existencia es un viaje en el que no existen
los caminos llanos: todo son subidas o bajadas.
Arturo Graf 1848-1913
(poeta italiano)

lunes, 27 de septiembre de 2010

Manual del Piquete (por si algo sale mal..)

La libertad de expresión, manifestación o reunión, son derechos fundamentales de las personas y están protegidos por la norma constitucional del estado español, en sus Art. 20 y 21. De acuerdo con éstas normas, puedes ejercer tu derecho a expresarte y manifestarte, sea por medio de una manifestación, una acción directa no violenta, con una pancarta, repartiendo comunicados, gritando o cantando consignas, etc. A continuación se apuntan algunos de los derechos civiles y políticos que podéis ejercer:

.- La Policía puede pedirte tu identificación mediante la exhibición del DNI o similar. Aunque debe tener una razón legal (alteración del orden público, actos que provoquen daños, etc) no debes negarte. Si te niegas, puedes ser conducido a un centro policial. Tras tu identificación te deben devolver tu DNI o similar.

.- El derecho de manifestación y reunión no necesita autorización gubernativa, pero sí requiere comunicación previa, cuando se prevea que vayan a congregarse más de 20 personas. Si no se comunica, cabe que la policía impida su desarrollo. En las situaciones de riesgo que se pueden producir en caso de que la manifestación o reunión no esté autorizada, las decisiones que se tomen ante los requerimientos policiales deben ser colectivas y no individuales.

.- En el supuesto de que la policía te detenga, has de saber que puedes estar un máximo de 72 horas detenido, a partir de ese momento pasarás a disposición judicial.

.- Has de ser informado de los motivos de tu detención. Así mismo se han de identificar los agentes que procedieron a la misma. Tienes derecho absoluto a guardar silencio. No tienes obligación de declarar ni de firmar nada que tú no quieras. Tienes derecho a que la policía comunique telefónicamente tu situación a quien tú desees, familia, amigos, organización, etc., así como el lugar en que te encuentras detenido.

.- En los casos de detención ilegal o que no se respeten los derechos de las personas detenidas, se puede solicitar el Habeas Corpus. Es un procedimiento de puesta a disposición judicial. Lo puede solicitar la persona detenida, su cónyuge o similar, los padres, hijos o hermanos. Se debe hacer mediante escrito o comparecencia ante el juez, expresando nombre, circunstancias del solicitante, lugar de detención y el motivo de la solicitud.

.- Tienes derecho a designar unx abogadx de tu confianza para que esté presente en el momento de la declaración ante la policía. Tienes derecho a una entrevista reservada con tu abogadx al final de la declaración (si no has declarado, también tienes derecho a esta entrevista) para que te aconseje lo pertinente ante la posterior declaración ante el juez.

.- Si eres extranjero, tienes derecho a la presencia de un intérprete en tu declaración y a comunicar al Consulado o Embajada de tu país tu detención.

.- Es muy recomendable, ante la posibilidad de controles o “cacheos “de la policía en bolsos, mochilas, etc... que se acuda a las movilizaciones con los bolsillos vacíos, es decir, nada de libretas con teléfonos, direcciones, objetos que puedan considerar punzantes, etc... Siempre hay que llevar el DNI. Sólo por no llevarlo pudes ser detenido.

.- En caso de observar una detención por parte de la policía, informa rápidamente a los grupos convocantes o grupo de apoyo jurídico de la movilización, procurando facilitarles el máximo de datos. Esta información facilitará mucho el trabajo del grupo de apoyo jurídico a la persona detenida. Es importante tratar de localizar a sus familiares.

10º.- En el supuesto de que durante tu detención, la policía te maltrate o seas objeto de tortura física o psíquica, hazlo constar cuando te vea el Médico Forense adscrito al Juzgado donde te encuentras detenido. Así mismo, cuéntaselo a tu abogad@ y que conste en tu declaración ante el Juez.

jueves, 23 de septiembre de 2010

Un español descubrió las Fuentes del Nilo

El jesuita Pedro Páez Jaramillo (1564-1622) fue el primer europeo en alcanzar las fuentes del Nilo Azul, el río que transcurre por Etiopía y que desemboca en Sudán en el Nilo Blanco, uniéndose los dos cauces. A menudo la Historia atribuye este descubrimiento al escocés James Bruce, que llegó a este lugar etíope en 1770, 152 años más tarde de que lo hiciera Páez Jaramillo. "Confieso que me alegré de ver que tanto desearon contemplar el rey Ciro, el gran Alejandro y Julio César" afirmó el sacerdote en sus memorias. El jesuita alcanzó este punto siguiendo su misión evangélica y, en aquel territorio, junto al lago Tana, erigió una iglesia donde él mismo fue enterrado. Aquellos viajes también le convirtieron en el primer europeo que cruzó el desierto de Hadramaut (Yemen). Además de estos logros, Páez Jaramillo escribió la primera Historia de Etiopía, redactada en portugués, y de un altísimo valor histórico y científico.

lunes, 20 de septiembre de 2010

Descansa en paz Labordeta

Ayer murió un gran cantautor, escritor, político y poeta. Desde Fox Mundi queremos homenajear a José Antonio Labordeta y a su Canto a la Libertad.


Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD.

martes, 14 de septiembre de 2010

Mayo del 68

Bajo los adoquines estaba la utopía
Paris, mayo de 1968. El Barrio Latino se llena de humo y barricadas. Han sido levantadas por los estudiantes para cortar el paso del sistema. Cada adoquín arrancado de la calle muestra su descontento frente una sociedad anquilosada. Los partidos políticos quedan desbordados. los obreros, animados por el espíritu de la rebelión, toman las fábricas. Las huelgas espontáneas paralizan Francia. No al autoritarismo, libertad sexual, derechos para las mujeres, salarios justos, imaginación al poder... reclaman los jóvenes universitarios.
Sus gritos golpean al gobierno de De Gaulle -que responde, estupefacto, con mayor represión- y se extienden por los campus de Europa y América. Tras 30 días que conmueven al mundo, los gaullistas ganan las elecciones por mayoría. Vuelve el orden,la utopía cede; pero aquel Mayo del 68 despierta a las sociedades apoltronadas: debajo de los adoquines asomarán nuevos movimientos sociales como el ecologismo, el feminismo y el pacifismo.

domingo, 29 de agosto de 2010

Volver.. por el camino del hombre recto

Bueno después de unas largas vacaciones, vuelvo con ganas de escribir, emparanoiar y delirar. Con nuevas secciones, nuevos microrrelatos y nuevas historias que contar. Así que no me queda más que decir que dar las gracias por visitar mi bloc, y a disfrutar los que aún les queda algo de vacaciones...cabrones!!

lunes, 19 de julio de 2010

Les Santes, més que una festa


Comissió de la Festa Major 2010

Els mataronins tenim un motiu més d’orgull i alegria: Les Santes formaran part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, com havia de ser. Ja fa anys que la nostra Festa es coneix arreu de Catalunya i més enllà. El Catàleg destaca, entre altres aspectes, la seva recuperació i transformació fins a l’actualitat. La nostra Festa Major ha evolucionat des de la meitat dels setanta fins avui com un element que uneix i cohesiona els mataronins, mantenint els actes d’arrel religiosa però projectant-se cap el laïcisme festiu.

Les nostres Santes, a partir d’uns elements festius inicials –la Família Robafaves i els Nans–, en el de- curs dels anys ha anat incorporant nous elements que l’han anat enriquint, complementant i potenciant. Els seus actes i la seva estructura en el temps també han anat evolucionant, respectant els inicials, com la Crida, els balls, la Missa o la Passada festiva de la tarda, i incorporant-ne de nous com el recent “No n’hi ha prou”. En els darrers anys hem passat d’una festa que començava el 25 de juliol amb la Crida, i seguia farcida d’actes de consuetud i de nous amb un ritme fort fins al 29, a una festa que ja té un Portal consoli- dat, amb la Gegantada i la Diada Castellera. La Festa Major és tradició i alhora és creació, i es va renovant a poc a poc en el temps.

El fet de tenir una Comissió ciutadana també ens fa especials. Una Comissió per la qual han passat mol- tes persones, algunes que ja no són entre nosaltres, i que ha estat un lloc de debat i participació, que caldria que tornés a ser. Aquest any, per remuntar la situació, s’ha proposat i tirat endavant una nova organització amb la idea de ser més àgils, pràctics, i adaptar-la a la realitat organitzativa actual.


Malauradament, la nostra ciutat i tot el país està passant una dura crisi que també afecta la nostra Festa. Les qüestions pressupostàries també la toquen, i hi ha actes que us podrà semblar que podrien ser més potents, d’altres millors... Del que podem estar segurs és que la Festa Major serà un parèntesi dins aquest entorn personal i col·lectiu, un trencament per entrar en uns dies en què la fes- ta, l’alegria, la cultura i la convivència aconseguiran fer-nos oblidar.


Bona Festa Major i Glòria a les Santes

jueves, 8 de julio de 2010

El capitán Alatriste

No era el hombre más honesto ni el más piadoso, pero era un hombre valiente. Se llamaba Diego Alatriste y Tenorio, y había luchado como soldado de los tercios viejos en las guerras de Flandes. Cuando lo conocí malvivía en Madrid, alquilándose por cuatro maravedís en trabajos de poco lustre, a menudo en calidad de espadachín por cuenta de otros que no tenían la destreza o los arrestos para solventar sus propias querellas. Ya saben: un marido cornudo por aquí, un pleito o una herencia dudosa por allá, deudas de juego pagadas a medias y algunos etcéteras más. Ahora es fácil criticar eso; pero en aquellos tiempos la capital de las Españas era un lugar donde la vida había que buscársela a salto de mata, en una esquina, entre el brillo de dos aceros. En todo esto Diego Alatriste se desempeñaba con holgura. Tenía mucha destreza a la hora de tirar de espada, y manejaba mejor, con el disimulo de la zurda, esa daga estrecha y larga llamada por algunos vizcaína, con que los reñidores profesionales se ayudaban a menudo. Una de cal y otra de vizcaína, solía decirse. El adversario estaba ocupado largando y parando estocadas con fina esgrima, y de pronto le venía por abajo, a las tripas, una cuchillada corta como un relámpago que no daba tiempo ni a pedir confesión. Sí. Ya he dicho a vuestras mercedes que eran años duros.



[...] Otra hubiera sido la historia de nuestra desgraciada España si los impulsos del pueblo, a menudo generoso, hubieran primado con más frecuencia frente a la árida razón de Estado, el egoísmo, la venalidad y la incapacidad de nuestros políticos, nuestros nobles y nuestros monarcas. El cronista anónimo se lo hace decir a ese mismo pueblo en el viejo romance del Cid, y uno recuerda con frecuencia sus palabras cuando considera la triste historia de nuestras gentes, que siempre dieron lo mejor de si mismas, su inocencia, su dinero, su trabajo y su sangre, viéndose en cambio tan mal pagadas:
"Qué buen vasallo que fuera, si tubiese buen señor".

viernes, 25 de junio de 2010