lunes, 23 de noviembre de 2009

Cor solitari

Ahir vaig arribar a casa cansat, begut i trist. Tot era fosc i el cap em donava voltes. Estirat al llit em vas venir a la ment, els bons moments que passavem junts: estirats a la gespa del parc mirant els núvols, al port esperant que s'amagués el Sol, els dies grisos abraçats al sofà mirant com plovia, veurat despertar en els matins frescos de primavera, els meus llavis tocant els teus cabells escoltant al rerefons el repicar de les campanes de Santa Maria... I ara espero que tornis amb mi encara que sigui en els meus somnis. Però cada vegada tinc menys forçes i em sento més buit que mai. Tindria que haver mort amb tu! Hagués mort en lloc teu! Moriria per tornar-te a la vida...

1 comentario: